A la sala Recoletos (Madrid) s’exposen les mostres Pérez Siquier i Paolo Gasparini. Camp d’imatges

Al centre KBr Fundación MAPFRE Barcelona poden visitar-se les exposicions Bleda i Rosa i Ressonàncies. Col·leccions Fundación MAPFRE

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Fotografia demà divendres, 19 d’agost, Fundación MAPFRE oferirà entrada gratuïta durant tota la jornada a les seves seus de Madrid i Barcelona.

A Madrid, a la Sala Recoletos, es poden visitar les exposicions Pérez Siquier i Paolo Gasparini. Camp d’imatges.

Pérez Siquier

Nascut a Almeria el 1930, on va residir al llarg de tota la seva vida, Pérez Siquier va mantenir des dels inicis, a la dècada de 1950, la seva condició d’artista que viu en una de les cantonades d’Espanya, la qual cosa no li ha impedit plantejar violentes ruptures a contra corrent amb el seu temps i, alhora, erigir-se com a creador de la mà de José María Artero del col·lectiu fotogràfic més influent del seu moment, el Grup AFAL, reunit entorn de la revista homònima.

Sense traslladar-se a cap dels grans centres de producció del país, Madrid i Barcelona, Pérez Siquier es va convertir en una figura fonamental de la fotografia espanyola en contacte directe amb els seus congèneres, com Joan Colom, Xavier Miserachs o Ricard Terré. La seva tasca l’ha fet mereixedor de rebre el Premi Nacional de fotografia al 2003

Aquesta exposició permet apropar l’obra del fotògraf d’Almeria, peça fonamental en la creació de la modernitat fotogràfica i la professionalització del mitjà a Espanya. Des de principis propers al neorealisme, en els seus inicis i, més endavant, com a pioner de la fotografia en color.

Pérez Siquier es planteja com una àmplia retrospectiva que recorre les seves sèries més assenyalades realitzades entre 1957 i 2018.

Paolo Gasparini

Paolo Gasparini (Gorizia, Itàlia, 1934) és el fotògraf que millor ha retratat les tensions i contradiccions culturals d’Amèrica Llatina. Les seves imatges transmeten la dura realitat social que ha enfrontat una regió l’autenticitat cultural de la qual és inqüestionable i on passat i tradició dialoguen amb una maldestra modernitat imposada. Gasparini crea una obra amb un llenguatge visual propi que sembla que sempre manifesti una crítica a la societat de consum, al mateix temps que revela una certa obsessió per la manera que tenen el màrqueting i la publicitat de seduir-nos. Les seves obres permeten comprendre no només les diferències entre Europa i el continent llatinoamericà, sinó també les diversitats que ofereix aquest últim, des de Mèxic fins al sud dels Andes.

El recorregut expositiu està dividit en setze seccions que recullen els projectes més rellevants de l’artista al llarg de més de sis dècades de treball, i posa l’accent en els seus fotollibres, que l’artista reconeix com un mitjà d’expressió equiparable, en importància, a les seves fotografies.

D’altra banda, al centre de fotografia KBr Fundación MAPFRE Barcelona els visitants poden gaudir de dues exposicions que ofereixen una nova mirada a l’entorn del paisatge i la història de la fotografia

Bleda i Rosa

L’exposició reuneix per primera vegada el conjunt de l’obra de María Bleda (Castelló, 1969) i José María Rosa (Albacete, 1970) fins avui, abasta els grans eixos discursius del seu treball, entre els quals destaquen la dialèctica entre paisatge i territori, entre història i memòria, entre imatge i text. Aquests interessos han estat abordats pels fotògrafs a través de recerques fetes al llarg de la seva carrera i han estat formalitzats en projectes de caràcter serial.

Al llarg de la seva trajectòria, els autors s’han qüestionat els discursos històrics creats al llarg de generacions a través de la fotografia i, més concretament, a través del paisatge. En aquest sentit, han aprofundit en assumptes que estan relacionats amb la memòria i el passat, per revelar imatges en les quals l’espectador ha d’implicar-se a l’hora de trobar-hi un significat. Aquest dependrà, no tant dels discursos institucionals prèviament creats com de la seva pròpia vivència.

Per fer-ho, moltes vegades introdueixen textos o llegendes en la mateixa fotografia que provoquen, gairebé sempre, una ruptura amb l’escena representada.

A partir d’un enfocament que entén l’espai expositiu com a lloc d’assaig i reflexió, aquesta vegada els artistes han triat presentar la seva obra com a videoinstal·lació site-specific, és a dir, com a mostra pensada específicament per a l’espai que l’acull. En aquesta proposta expositiva, l’objecte fotogràfic desapareix i les projeccions conviden a experimentar la seva obra amb altres ritmes de contemplació, així com a descobrir associacions noves entre les imatges que conformen cada sèrie.

Ressonàncies. Col·leccions Fundación MAPFRE

Una de les accepcions del terme “ressonància” fa referència al fet artístic.  Seguint aquesta definició, la mostra exposa el treball dels artistes com Lee Friedlander, Garry Winogrand, Helen Lewitt, Robert Adams, Diane Arbus i Emmet Gowin pertanyents a les Col·leccions Fundación MAPFRE que dialoguen amb el de diferents artistes contemporanis, Paolo Cirio, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Kurt Caviezel, Jon Rafman i Joachim Schmid, amb la intenció que les imatges dels primers, fotògrafs ja clàssics, surtin del passat i ens parlin del present.

A més de les reverberacions entre uns artistes i altres, la mostra pretén mostrar el camí que va des de la fotografia a la postfotografia: el mitjà, almenys en els seus inicis, ens prometia la memòria i la veritat. Actualment, en l’era de les xarxes socials i internet, ha provocat la transformació de l’ús del mitjà i la de l’usuari mateix.

Davant d’això, hi ha nombrosos artistes que, amb la seva obra, miren de posar de manifest aquestes qüestions i situen en el punt de mira temes com l’ètica de la imatge, l’absència de la privadesa, la sobresaturació, la substitució de la vida real per la de la pantalla o, simplement, els canvis de paradigma que es van succeint i com ens hi adaptem des que vivim en l’era digital.

Les exposicions formen part de la secció oficial del Festival PHotoESPAÑA