El centre KBr Fundación MAPFRE Barcelona inaugura dues exposicions noves que conviden a pensar en el llenguatge fotogràfic

Bleda y Rosa, Mercado [Mercat]. Porta del mercat de Milet. Museu de Pèrgam, Berlín, 2021. Sèrie Tipologies © Bleda y Rosa, VEGAP, Barcelona, 2022
Lee Friedlander, Cincinnati, 1963. Col·leccions Fundación MAPFRE © Lee Friedlander, courtesy Fraenkel Gallery, San Francisco and Luhring Augustine, New York /
Miguel Ángel Torner, Sin título [Sense títol] (The Random Series -romananzo-), 2013 © Miguel Ángel Tornero, VEGAP, Barcelona, 2022
  • Bleda y Rosa aplega per primera vegada la totalitat de l’obra d’aquesta parella artística, presentada a través de nou videoinstal·lacions.
  • Ressonàncies ofereix una nova interpretació de les Col·leccions Fundación MAPFRE.
  • Es poden visitar fins al 4 de setembre al Centre KBr Fundación MAPFRE Barcelona.
Portada » El centre KBr Fundación MAPFRE Barcelona inaugura dues exposicions noves que conviden a pensar en el llenguatge fotogràfic
Dossier de premsa Bleda y Rosa
Imatges de premsa Bleda y Rosa

Dossier de premsa Ressonàncies. Col·leccions Fundación MAPFRE
Imatges Ressonàncies. Col·leccions Fundación MAPFRE

Fundación MAPFRE ha presentat avui, 24 de maig, a Barcelona, les exposicions Bleda i Rosa i Ressonàncies. Col·leccions Fundación MAPFRE, que ofereixen a l’espectador una mirada nova al voltant del paisatge i la història de la fotografia. Es podran visitar al centre de fotografia KBr, a l’avinguda del Litoral, 30, fins al 4 de setembre.

Bleda y Rosa

María Bleda (Castelló, 1969) i José María Rosa (Albacete, 1970) van iniciar els seus estudis el 1989 a l’Escola d’Arts Aplicades i Disseny de València, lloc en el qual va créixer d’una manera significativa el seu interès pel mitjà fotogràfic. Paral·lelament, van començar a interessar-se per artistes com Walker Evans, John Baldessari, Lee Friedlander, Antoni Muntadas o Juan Muñoz, per citar-ne només uns quants.

El 1992, van començar la seva sèrie Camps de futbol a El Ballestero i el 1996, van presentar les seves primeres exposicions monogràfiques a la Galería Elba Benítez de Madrid i a la Galeria dels Àngels a Barcelona.

El 2004, comencen a impartir classe en el Màster de fotografia, Art i Tècnica de la Universitat de València i l’any següent van participar en Les Rencontres d’Arles i en els Rencontres Africaines de la Photographie de Bamako. El 2008 el Ministeri de Cultura els atorga el Premi Nacional de Fotografia.

Actualment, l’obra d’aquesta parella artística està present en nombroses col·leccions d’arts plàstiques i fotografia entre les quals destaquen el Centro Galego de Arte Contemporáneo (CGAC), la Colección Banco de España, la Colección Banco Espíritu Santo, la Colección Telefónica, Musée d’Art Moderne de Ceret, Musée d’Art Moderne de Collioure, la Col·lecció d’Art Contemporani Generalitat Valenciana o Fundación MAPFRE, Madrid.

L’exposició, comissariada per Marta Dahó, aplega per primera vegada el conjunt de la seva obra feta fins avui dia, abasta els grans eixos discursius del seu treball, entre els quals destaquen la dialèctica entre paisatge i territori, entre història i memòria, entre imatge i text. Aquests interessos els han abordat Bleda y Rosa a través de recerques fetes al llarg de la seva carrera i han estat formalitzats en projectes de caràcter serial.

Al llarg de la seva trajectòria, els autors s’han qüestionat els discursos històrics creats al llarg de generacions a través de la fotografia i, més concretament, a través del paisatge. En aquest sentit, han aprofundit en assumptes que estan relacionats amb la memòria i el passat, per revelar imatges en les quals l’espectador ha d’implicar-se a l’hora de trobar-hi un significat. Aquest dependrà, no tant dels discursos institucionals prèviament creats com de la seva pròpia vivència.

Per fer-ho, moltes vegades introdueixen textos o llegendes en la mateixa fotografia que provoquen, gairebé sempre, una ruptura amb l’escena representada. A més a més, el seu procés de creació comença amb una recerca profunda que genera una lentitud en el procés fotogràfic contrària al corrent documental a la qual ells mateixos s’adscriuen.

A partir d’un enfocament que entén l’espai expositiu com a lloc d’assaig i reflexió, aquesta vegada els artistes han triat presentar la seva obra com a videoinstal·lació site-specific, és a dir, com a mostra pensada específicament per a l’espai que l’acull. En aquesta proposta expositiva, l’objecte fotogràfic desapareix i les projeccions conviden a experimentar la seva obra amb altres ritmes de contemplació, així com a descobrir associacions noves entre les imatges que conformen cada sèrie. Un muntatge d’aquesta natura permet apreciar i aprofundir en la importància visual i discursiva de la seva pràctica artística, i obre opcions d’anàlisi noves dels diferents temes presents en la seva obra.

Ressonàncies. Col·leccions Fundación MAPFRE

Dins de la programació de l’Espai 2 del KBr, es presenta una exposició amb els fons fotogràfics de Fundación MAPFRE. Aquesta vegada s’ha convidat Joan Fontcuberta com a comissari perquè proposi un plantejament expositiu a partir de la col·lecció.

La nova interpretació, allunyada de l’habitual, permet que els fons de la Fundación continuïn vius en el temps, perquè dialoguen i es confronten amb altres artistes i imatges i ofereix la possibilitat d’establir mirades noves.

Una de les accepcions del terme “ressonància” fa referència al fet artístic. Tal com la defineix el comissari de la mostra, Joan Fontcuberta, es tracta “del joc de correspondències que estableix una sintonia entre diferents obres, tot propiciant un diàleg entre els seus respectius autors i períodes de realització”.

Seguint aquesta definició, el comissari ha tret a la llum el treball d’artistes com Lee Friedlander, Garry Winogrand, Helen Lewitt, Robert Adams, Diane Arbus i Emmet Gowin pertanyents a les Col·leccions Fundación MAPFRE i l’ha posat a dialogar amb el de diferents artistes contemporanis, Paolo Cirio, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Kurt Caviezel, Jon Rafman i Joachim Schmid, amb la intenció que les imatges dels primers, fotògrafs ja clàssics, surtin del passat i ens parlin del present.

A més de les reverberacions entre uns artistes i altres, la mostra pretén mostrar el camí que va des de la fotografia a la postfotografia: el mitjà, almenys en els seus inicis, ens prometia la memòria i la veritat. Actualment, en l’era de les xarxes socials i internet, ha provocat la transformació de l’ús del mitjà i la de l’usuari mateix.

Davant d’això, hi ha nombrosos artistes que, amb la seva obra, miren de posar de manifest aquestes qüestions i situen en el punt de mira temes com l’ètica de la imatge, l’absència de la privadesa, la sobresaturació, la substitució de la vida real per la de la pantalla o, simplement, els canvis de paradigma que es van succeint i com ens hi adaptem des que vivim en l’era digital.

Les exposicions formen part de la secció oficial del Festival PHotoESPAÑA