Lee Friedlander i Adolf Mas. Els Ulls de Barcelona, noves exposicions del centre KBr Fundación MAPFRE Barcelona

 

Dossier de premsa Lee Friedlander
Imatges Lee Friedlander

Dossier de prensa Adolf Mas. Els ulls de Barcelona
Imatges Adolf Mas

  • Lee Friedlander presenta més de 300 fotografies entre escenes urbanes, paisatges, retrats, autoretrats o formes de la natura i documentació diferent com ara una àmplia selecció de llibres dels seus projectes més significatius.
  • L’exposició Adolf Mas. Els ulls de Barcelona recorre l’obra d’aquesta figura clau de la fotografia noucentista catalana, a través de 200 fotografies i material documental variat, dividit en quatre seccions temàtiques que tracten els aspectes centrals de la seva trajectòria.

Fundación MAPFRE ha presentat avui, 16 de febrer, a Barcelona, les exposicions Lee Friedlander i Adolf Mas. Els ulls de Barcelona que es podran visitar en el centre de fotografia KBr, a l’avinguda del Litoral, 30, fins al 8 de maig.

LEE FRIEDLANDER

Reconstruir l’heterogènia obra de Lee Friedlander (Aberdeen, Washington, 1934) suposa submergir-nos en un món carregat d’elements quotidians i recognoscibles, però que, després d’una segona reflexió, adquireixen un significat diferent, més complet. Considerat un dels artistes fonamentals del segle xx i després de més de seixanta anys fotografiant diàriament, continua renovant el seu llenguatge. En aquesta cerca de metàfores visuals difícils de comprendre, malgrat la seva aparent quotidianitat, la seva mirada crítica, ha reflectit, tot i que amb uns propòsits estrictament formals, l’enormitat i el caos de la societat americana.

L’exposició proposa un recorregut cronològic d’allò més complet per la seva extensa obra, on destaca alguns dels seus projectes més significatius, com ara American Monuments, Autorretrats o America by Car. A més a més, es mostren les seves publicacions, més de cinquanta si només citem les monografies, que donen a conèixer la complexa obra d’un dels fotògrafs més influents del nostre temps.

Durant la dècada del 1960, les feines per encàrrec obliguen Friedlander a viatjar per tot el país, la qual cosa porta a crear el seu treball més artístic. Fa nombrosos retrats de músics de jazz per encàrrec de Marvin Israel, director de la discogràfica Atlantic Records, així com altres projectes més personals com és el cas de The Little Screens, en el qual apareixen elements que seran recurrents al llarg de la seva obra com és la unió d’objectes ben diferenciats que en la seva associació generen ironia i humor.

En la dècada del 1970, Lee Friedlander depura el seu llenguatge i les juxtaposicions de les anteriors fotografies disminueixen, en una organització de l’espai que resulta menys caòtica:  Albuquerque, Nou Mèxic, 1972, és un bon exemple, perquè en aquesta imatge tots els objectes s’observen amb la mateixa nitidesa.

Una de les característiques rellevants de l’obra de l’artista és la subversió de les regles de la fotografia, un aspecte que es fa especialment evident en The American Monument, 1976, un dels seus projectes més coneguts, però també en els nus i els autoretrats, així com en les fotografies familiars. Maria, Las Vegas, Nevada, 1970, és una de les imatges més conegudes de la seva esposa.

A principis de la dècada del 1990, l’artista canvia la seva càmera de petit format per una Hasselblad Superwide quan s’interessa per fotografiar el paisatge natural americà. Això li permet continuar treballant en els temes que l’interessen, però amb més amplitud de camp. Gràcies al nou format és capaç d’abastar espais més grans i els motius sembla que guanyen entitat i cos.

D’aquest període també són diferents projectes que fa per encàrrec, com Factory Valleys, 1982, en el qual documenta la zona industrial de la vall del riu Ohio, però aquest cas centrat en els treballadors en el moment de fer la seva feina. Amb unes característiques similars és la sèrie d’Omaha, Nebraska, 1995; en aquest cas, fotografies centrades en els caps dels teleoperadors, protagonistes de les composicions.

La nova dimensió de l’espai que ofereix la càmera Hasselblad fa que la proximitat del fotògraf amb els motius que representa, i d’aquests amb l’espectador, sigui cada vegada més evident. Això és el que passa en les imatges que conformen el llibre America by Car, publicat el 2010. Una obra de dos anys de durada en la qual recorre cinquanta estats del país en cotxes llogats. El resultat són fotografies que inclouen ombres, volants, quadres de comandament o retrovisors entre els quals també hi ha ponts, monuments, esglésies, motels o bars tot portant fins a l’extrem la complexitat de les composicions a partir d’una tècnica que, en realitat, és molt senzilla: el marc —del parabrisa o de la finestreta— dins del marc —de la càmera de fotos—.

Per a la sèrie Mannequin, del 2012, Friedlander rescata la seva Leica de 35 mm. Aquesta vegada, torna a les ciutats de Nova York i Los Angeles i juga un cop més amb els reflexos dels edificis i dels vianants en els aparadors.

La presència del jazz en aquesta exposició ha motivat un projecte en col·laboració amb el Conservatori del Liceu i el Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona. Durant el període que duri la mostra, es faran 6 concerts al centre KBr, interpretats per músics del centre superior del Conservatori del Liceu i inclosos dins del programa del festival de jazz. Les formacions seran trios, i el repertori estarà inspirat en alguns dels músics de jazz als quals Friedlander va retratar.

Dates: dissabtes 26 de febrer; 12 i 26 de març; 9 i 30 d’abril; i 7 de maig a les 13 hores.

ADOLF MAS. ELS ULLS DE BARCELONA

Nascut a Solsona (Lleida) el 28 de setembre del 1860, Adolf Mas es trasllada a Barcelona poc abans del 1890. Deixa, així, la seva ciutat natal i una feina de procurador per un futur incert a la Ciutat Comtal i es fa un buit inicialment en el sector tèxtil. Uns quants anys més tard, freqüenta el local d’Els Quatre Gats, on estableix relació amb intel·lectuals i artistes de l’època. Després de la seva formació com a fotògraf, el 1901 funda un primer establiment de venda de material fotogràfic que es convertirà, uns quants anys més tard, en l’«Estudi de Fotografia A. Mas», antecessor de l’«Arxiu Mas».

Mas es consolida com al fotògraf de referència d’arquitectes com Josep Puig i Cadafalch, que el contracta per fotografiar els seus edificis a manera d’inventari. L’autor fa una àmplia sèrie de reportatges entre els quals destaquen les imatges de la Sagrada Família.

Pioner del reporterisme gràfic a Catalunya a principis del segle XX, els seus retrats per encàrrec destinats a revistes il·lustrades ens deixen un testimoni extraordinari dels cercles intel·lectuals de l’època. A partir del 1910, la seva producció se centra en el registre del patrimoni artístic i monumental, especialment després de rebre l’encàrrec de conformar un repertori iconogràfic d’Espanya el 1915. La seva tasca es focalitza en l’administració d’una potent estructura arxivística destinada a la consulta pública que, el 1936, any de la seva mort, comptava aproximadament amb 100.000 negatius.

L’exposició, organitzada en col·laboració amb la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, recorre l’obra d’aquesta figura clau de la fotografia noucentista catalana, a través de 200 fotografies i material documental divers, dividit en quatre seccions temàtiques que tracten els aspectes centrals de la seva trajectòria.

El nucli central de la mostra recull la producció fotogràfica generada per l’autor en el marc de Barcelona. Adolf Mas plasma els canvis arquitectònics, socials i culturals de la ciutat en imatges que entrecreuen el registre documental i les línies estètiques dels corrents artístics europeus contemporanis. Una Barcelona de contrastos, estratificada entre les barraques de l’extraradi i les mansions de l’Eixample, entre els luxosos cafès del centre destinats a l’ús per part de la burgesia i les barraques erigides per captaires a la Barceloneta.