PROGRAMACIÓ EXPOSITIVA DE FUNDACIÓN MAPFRE EL 2024
El 2024, Fundación MAPFRE centrarà la seva programació cultural en un total de dotze exposicions a les seves sales de Madrid i Barcelona. Les mostres dedicades a pintura continuen la línia habitual de la institució que gira al voltant de l’art de finals del segle XIX i principis del XX. Per la seva banda, les de fotografia es dedicaran als protagonistes del medi al llarg del segle XX.
L’any comença a Madrid amb Chagall. Un crit de llibertat, una nova visió de la seva obra més compromesa, i amb Christer Strömholm, totes dues es podran visitar a la Sala Recoletos (paseo de Recoletos, 23) des del 2 de febrer.
Chagall. Un crit de llibertat presenta l’obra del pintor des d’una nova perspectiva: el seu fort compromís sociopolític de caràcter humanista. Amb una trajectòria marcada per dues guerres i un exili, alimentada per les seves arrels jueves i altres cultures que troba en el seu desplaçament, Chagall reflecteix en la seva obra una postura profundament compromesa amb l’home i els seus drets, amb la igualtat i amb la tolerància entre els éssers humans.
Exposició coproduïda per Fundación MAPFRE, La Piscine – Musée d’Art et d’Industrie André-Diligent, de Roubaix, i el Musée National Marc Chagall, de Niça.
Christer Strömholm (Vaxholm, 1918 – Estocolm, 2002) és un dels artistes més emblemàtics de la fotografia europea de postguerra. L’àmplia producció de l’artista quedarà coberta en tots els seus aspectes, des de la seva participació en el grup alemany Fotoform a principis dels anys cinquanta, fins als assemblatges d’objectes oposats de la seva etapa final, passant pels seus múltiples viatges pel món, la seva fotografia de carrer i els seus retrats d’artistes.
Per la seva banda, el Centre de fotografia KBr a Barcelona inaugurarà la temporada amb Consuelo Kanaga: Atrapar l’esperit i La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya (ca. 1880-1936). Les mostres es podran visitar des del 15 de febrer.
Al llarg de sis dècades, Consuelo Kanaga (Oregon, 1894 – Nova York, 1978) va documentar qüestions socials de l’època, des de la pobresa urbana i els drets laborals fins al terror racial i la desigualtat. També va defensar les possibilitats formals i poètiques de la fotografia com a forma artística.
Kanaga va ser una de les escasses dones que va tenir forts vincles amb les tendències d’avantguarda tant a San Francisco com a Nova York, i que va obrir el camí per a moltes altres, especialment fotògrafes, que arribarien després.
Exposició organitzada pel Brooklyn Museum en col·laboració amb Fundación MAPFRE i el San Francisco Museum of Modern Art.
Un cop clausurada a Barcelona l’exposició es podrà veure a les sales de Fundación MAPFRE al Paseo de Recoletos, a Madrid.
Juntament amb l’exposició de Kanaga, es podrà gaudir de la mostra La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya (ca. 1880-1936), que revisa el fenomen de la fotografia amateur i popular a Catalunya abans de la guerra civil, tot parant atenció a una selecció de temes i motius visuals recurrents en el període.
La mostra permetrà comprendre qui va practicar la fotografia com a afició i com es va constituir el llenguatge de la fotografia amateur i popular a principis del segle XX, conjugant els paràmetres del mercat internacional, les aspiracions tècniques i artístiques dels fotògrafs aficionats i els trets socials i culturals específics del territori.
El 25 de maig, a Madrid, s’obriran al públic dues exposicions de fotografia, Consuelo Kanaga. Atrapar l’esperit i David Goldblatt: sense segones intencions.
David Goldblatt (Randfontein, 1930 – Johannesburg, 2018) va cobrir una àmplia gamma de temes relacionats amb la història i la política sud-africanes. La seva obra resulta avui imprescindible per comprendre visualment un dels processos més punyents de la història: l’apartheid.
Exposició coorganitzada per l’Art Institute de Chicago i la Yale University Art Gallery, New Haven, en col·laboració amb Fundación MAPFRE, Madrid.
A principis de juny, a Barcelona, s’inauguraran les exposicions del fotògraf nord-americà Louis Stettner i de la xilena Paz Errázuriz.
Louis Stettner (Nova York, 1922 – París, 2016) va dedicar gairebé setanta anys de la seva vida a la fotografia. A cavall entre París i Nova York, la seva obra incorpora elements de l’Street photography i de la fotografia humanista francesa. Format a l’escola novaiorquesa de la Photo League, va aprendre amb Sid Grossman i va ser un gran amic de Weegee. A París, el jove fotògraf va conèixer Brassaï, que es va convertir en el seu mentor i el va introduir en la comunitat fotogràfica parisenca.
La seva obra abasta una gran quantitat de temes, des d’entorns urbans gairebé buits fins a bullicioses escenes del metro de Nova York, la rutina de treballadors i obrers durant la seva jornada laboral o els paisatges muntanyencs del massís francès de les Alpilles, ja en la seva última època. Al llarg de la seva trajectòria, Stettner hi va tornar amb freqüència, especialment sobre els relacionats amb el seu compromís social i la seva preocupació pels menys afavorits.
Aquesta exposició presenta, a més a més, les seves fotografies fetes a Espanya, entre elles la sèrie Pepe i Tony.
Per la seva banda, la mostra de Paz Errázuriz ofereix una acurada selecció de les 170 fotografies que Fundación MAPFRE va adquirir de l’artista xilena l’any 2018. La mostra s’emmarca en la línia de programació d’exposicions amb fons de la col·lecció de fotografia que la Fundación va desenvolupant des de l’obertura, del Centre de fotografia KBr.
Amb les seves imatges, Errázuriz mira de visibilitzar la vida de persones marcades per les polítiques repressives del règim de Pinochet allunyada del fotoperiodisme clàssic. L’autora parteix d’una profunda observació de la condició humana per fer les seves diferents sèries.
Per acabar l’any 2024, s’obriran tres exposicions a Madrid. La primera, Paul Durand-Ruel i els últims centellejos de l’impressionisme, té un doble objectiu: d’una banda, donar a conèixer al públic la figura d’aquest gran marxant i mecenes, que va protegir l’art de la seva època tant des de la seva galeria parisenca com des de les de Londres i Nova York. I d’una altra, mostrar l’obra d’una sèrie d’artistes de la generació postimpressionista amb una obra no prou estudiada. Algun d’aquests (Henry Moret, Maxime Maufra i Gustave Loiseau) eren molt afins a l’impressionisme, encara que amb les seves inflexions, i altres (Georges D’Espagnat i Albert André) n’estaven més allunyats, ja que la seva obra va produir una ruptura amb els primers, sobretot a escala estètica.
La mostra suposa, a més a més, una ocasió per descobrir la relació tant laboral com personal de Durand-Ruel amb els seus «protegits», ja que el marxant va signar amb aquests cinc pintors un contracte «moral» d’exclusivitat.
Exposició organitzada per Fundación MAPFRE amb la col·laboració d’ACPA (Advising Curating Producing Art).
La segona exposició aborda l’obra d’Arthur H. Fellig, conegut amb el pseudònim de Weegge (Zólochiv, 1899 – Nova York, 1968), un fotògraf reconegut internacionalment per les imatges de caràcter documental que va fer entre les dècades de 1930 i 1940; la mostra aprofundeix també en el seu segon corpus de treball, el que va desenvolupar a partir del 1945 a Hollywood, que no sempre ha gaudit de la consideració que es mereix.
Exposició organitzada per la Fondation Henri-Cartier Bresson en col·laboració amb Fundación MAPFRE.
“31 dones” és el títol de la tercera mostra de què es podrà gaudir a Madrid. El 1943, la col·leccionista Peggy Guggenheim va organitzar, juntament amb Max Ernst i Marcel Duchamp com a assessors, una exposició que mostrava obres exclusivament realitzades per dones, sota el títol d’«Exposició de 31 dones».
La mostra va ser una de les primeres que es va presentar en la seva cèlebre galeria novaiorquesa, Art of This Century. Al llarg de la seva trajectòria, una de les preocupacions de Peggy Guggenheim va ser, sens dubte, la manera en la qual les artistes eren vistes al món de l’art, normalment com a “esposes de” o muses.
Aquesta exposició presentarà una selecció de l’obra d’aquestes 31 dones, algunes molt conegudes i altres que la història ha oblidat, així com la tasca excepcional de Peggy Guggenheim.
Exposició organitzada per Fundación MAPFRE amb el préstec excepcional de la Col·lecció 31 dones.
A Barcelona, l’any es tancarà amb l’exposició Henri Cartier-Bresson. Pintor, dibuixant, cineasta, antropòleg i humanista, és un dels grans fotògrafs de la història universal i fundador de l’Agència Magnum juntament amb d’altres, com Robert Capa, George Rodger i David «Chim» Seymour.
El seu compromís polític el va portar a lluitar pels drets socials i pels més desfavorits, i la seva obra ens proporciona una successió d’imatges a través de les quals podem ser testimonis d’alguns dels esdeveniments més importants del segle XX. Amb aquesta exposició, Fundación MAPFRE porta per primera vegada a Barcelona l’obra d’un dels pares indiscutibles de la fotografia moderna.
De manera paral·lela, es podrà visitar una nova edició de KBr Flama’24, projecte que sorgeix de l’estreta col·laboració entre el centre de fotografia KBr Fundación MAPFRE i les institucions Idep Barcelona, IEFC, Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona; i, com a novetat a partir d’ara, l’escola Serra i Abella, amb l’objectiu de donar a conèixer a les noves generacions de fotògrafs.
