El gust francès i la seva presència a Espanya, Jorge Ribalta, Adolf Mas o Carrie Mae Weens són algunes de les propostes expositives de Fundación MAPFRE per a l’any que ve.

 

Fundación MAPFRE ha presentat avui, 1 de desembre, la seva programació cultural a Madrid i Barcelona per al 2021. En total, en els seus espais expositius organitzarà dotze mostres en les quals confluiran alguns dels noms consagrats de la història de la pintura i l’escultura, així com de la fotografia moderna i contemporània, com ara Simon Vouet, Honoré Fragonard, Michel Houasse, Pablo Picasso o Julio González. Entre els fotògrafs, hi destaquen Lee Friedlander, Carrie Mae Weens o Jorge Ribalta.

SALES RECOLETOS

Fundación MAFRE enceta l’any a Madrid amb les exposicions El gust francès i la seva presència a Espanya (segles XVII-XIX) i Jorge Ribalta. Tot és veritat. Ficcions i documentsque es podran visitar a la Sala Recoletos (Paseo de Recoletos, 23) des de l’11 de febrer.

La primera d’aquestes exposicions analitza la presència de l’art francès a Espanya al llarg d’un període perllongat, el de més influència recíproca i interrelació entre tots dos països: els segles XVII, XVIII i XIX. L’extensa cronologia que s’abasta permet comprendre el gust francès com un fenomen que es podria escaure en la categoria de la longue durée: és a dir, un procés històric que creua diversos contextos, desafia els límits cronològics i, per tant, no es contempla com un projecte tancat, sinó com la manera com es deixen obertes nombroses vies de recerca.

Per la seva banda, Tot és veritat. Ficcions i documents és la primera retrospectiva de Jorge Ribalta (Barcelona, 1963). Des de la seva concepció «arqueològica» del mitjà, la mostra recull el pas d’una fotografia il·lusionista d’escenificacions iniciada el 1987 fins a arribar a la «fotografia documental», que té, com a punt de partida, l’any 2005 i la continua practicant avui dia. El títol provisional s’inspira en el famós documental inacabat d’Orson Welles It’s All True, 1941-1943, un material que les últimes dècades ha generat debats importants.

Exposició coproduïda amb el MUN (Museu de la Universitat de Navarra).

A partir del 2 de juny, es presentaran les exposicions de fotografia Pérez Siquier i Paolo Gasparini.

Com a fotògraf, Carlos Pérez Siquier (Almeria, 1930-2021), va formar el seu propi món sense pretendre aproximar-se a cap model conegut. D’aquesta manera, va crear una obra coherent i sòlida, en contínua evolució, que va donar sentit a la seva vida.

Aquesta exposició es planteja com una àmplia retrospectiva que recorre les seves sèries més destacades, fetes entre el 1957 i el 2018, amb una important aportació d’imatges inèdites.

Paolo Gasparini (Gorizia, Itàlia, 1934, nacionalitzat a Veneçuela des del 1954) fa un recorregut per la trajectòria del fotògraf que més bé ha retratat les tensions i les contradiccions culturals del continent sud-americà i se centra tant en les fotografies com en l’altre dels seus suports principals d’expressió: el fotollibre, que ell fa servir com a mecanisme narratiu crucial per definir la història de la fotografia en el continent.

Les seves imatges transmeten la dura realitat social d’una regió l’autenticitat cultural de la qual és inqüestionable i on passat i tradició dialoguen amb una maldestra modernitat imposada.

Per acabar l’any 2022, s’obriran dues exposicions més. La primera, Julio González, Pablo Picasso i la desmaterialització de l’escultura moderna (títol provisional) ofereix una aproximació nova al voltant de l’obra conjunta d’aquests dos artistes des del 1928 fins al 1932.

D’una banda, el projecte s’endinsa en el període en el qual es desenvolupa l’escultura metàl·lica durant la dècada del 1920, així com en els treballs individuals del mateix González en aquest camp abans de la seva col·laboració amb Picasso. D’una altra, l’exposició vol mostrar que les afinitats artístiques i les inquietuds comunes de tots dos no es limiten a aquest període concret, sinó que comencen a la Barcelona modernista de principis del segle XX i continuen a París fins a la defunció de González el 1942.

La segona, Ilse Bing, és la primera retrospectiva feta a Espanya d’aquesta autora que, durant la seva carrera, va tractar una àmplia varietat de temes. L’obra de Bing (1899-1998) és difícil de classificar. La mirada innovadora que projecta en les seves imatges està marcada per una visió moderna, influïda per l’impacte de la Bauhaus, en la qual predominen els forts contrastos de llum i ombra, els angles en diagonal, les preses fetes en picat i contrapicat o les solaritzacions. En una trajectòria que es va iniciar tardanament el 1929 amb trenta anys i que arriba fins a finals dels anys cinquanta, són moltes i variades les qüestions que va tractar.

CENTRE DE FOTOGRAFIA KBr

KBr Fundación MAPFRE, BarcelonaA Barcelona, el centre de Fotografia KBr Fundación MAPFRE inicia la seva programació amb les exposicions Lee Friedlander i Adolf Mas. Els ulls de Barcelona.

La retrospectiva del nord-americà Friedlander fa un extens recorregut per la seva prolífica trajectòria, des de l’obra de finals de la dècada del 1950  fins a les fotografies que ha fet en els últims anys d’aquest segle. En la mostra es poden trobar les seves sèries més conegudes, com American Monument, passant pels seus nombrosos retrats i autoretrats, els nus o les seves imatges familiars de les dècades del 1970 i 1980.

A l’espai 2 del KBr, en col·laboració amb l’Arxiu Mas de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, es farà un recorregut per l’obra del fotògraf Adolf Mas Ginestà (1860-1936), conegut per la importància de la seva tasca en el camp de la fotografia patrimonial i referent imprescindible a l’hora d’entendre la transformació social de Barcelona a l’entrada del segle XX.

Les 150 imatges que componen l’exposició perfilen una Barcelona de contrastos, estratificada entre les barraques de l’extraradi i les mansions de l’Eixample, que s’endinsa en les noves institucions polítiques, les escoles modernes, els tallers de formació de les dones i els estudis dels artistes. En la seva obra, el documental es fon amb una construcció estètica en línia amb la producció d’altres autors contemporanis i posteriors com Eugène Atget, Brassaï o el corrent de la fotografia humanista.

El mes de juny, es podran visitar les exposicions Bleda i Rosa i Ressonàncies-Col·lecció Fundación MAPFRE. La primera d’aquestes aplega per primera vegada tot el conjunt de l’obra de María Bleda (Castelló, 1969) i José María Rosa (Albacete, 1970); una perspectiva excepcional tenint en compte l’extensió de les seves sèries i el marc temporal que abasten.

La mostra es presenta com una instal·lació site-specific que permet aprofundir en la importància de la seva proposta artística alhora que configura nous camps d’anàlisi en els àmbits temàtics presents en el seu treball entre els quals destaquen la dialèctica entre paisatge i territori, així com la narrativitat de les imatges en relació amb els relats històrics i l’experiència personal.

Ressonàncies-Col·lecció Fundación MAPFRE pretén oferir una nova mirada sobre els fons de fotografia de Fundación MAPFRE. Aquesta vegada, Joan Fontcuberta seleccionarà una sèrie d’obres de les nostres col·leccions, especialment rica en autors clàssics nord-americans amb la finalitat de fer una comparació amb les diferents pràctiques contemporànies. El comissari-artista mira d’especular pedagògicament sobre el trànsit de la fotografia a la postfotografia, sota la premissa que darrere de cada imatge no hi ha un misteri, sinó que hi ha una altra imatge.

La mostra de Carrie Mae Weems es podrà visitar a partir del setembre a l’Espai 1 del centre KBr.

Artista multidisciplinària, Mae Weems (Oregon, 1953), és coneguda sobretot pel seu treball fotogràfic, que desenvolupa des de fa prop de quaranta anys. L’exposició revisa cronològicament tota la seva obra i pretén subratllar com l’autora tracta aquesta pràctica com una avançada al seu temps i projecta sempre les seves imatges cap al futur amb un incansable sentiment d’esperança.

L’exposició es desenvolupa cronològicament i tracta algunes de les seves sèries més primerenques alhora que incideix en la metodologia de treball de l’autora, que freqüentment insisteix en algunes de les seves imatges més polèmiques en les quals s’aborden qüestions com el gènere, la raça, la societat de classes o qüestions polítiques.

L’exposició està feta en col·laboració amb Foto Colectania, espai en el qual es podran veure alguns dels projectes de l’artista.

Aquest mes, també, se celebrarà la segona edició del projecte KBr FLAMA, una iniciativa que sorgeix amb la idea de donar suport a la creació emergent i a les noves generacions de fotògrafs que inicien la seva trajectòria professional des de la ciutat de Barcelona.

En aquest sentit, KBr Flama 2022 referma un dels projectes més característics en col·laboració amb Grisart, Idep Barcelona, IEFC i Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona.