Medardo Rosso, Sorolla i els fotògrafs William Eggleston i Mathieu Pernot, protagonistes de les noves exposicions de Fundación MAPFRE per a la tardor

A Madrid, a la sala Recoletos, comença la programació de tardor a partir del 22 de setembre amb tres mostres Medardo Rosso. Pioner de l’escultura moderna, Els estius de Sorolla i Mathieu Pernot. Document-monument.

Medardo Rosso (Torí, 1858-Milà, 1928), conegut per les seves obres d’individus comuns, sovint humils i marginals, va ser un dels escultors que, en el tombant del segle XIX al XX, va contribuir a alliberar l’escultura del pes de la tradició acadèmica. Un dels seus objectius va ser captar les diferents condicions de l’ésser humà —l’alegria, la tristesa o el desemparament—, cosa que el va portar a treballar en diferents variacions d’un mateix personatge o tema sense descans.

La mostra, comissariada per Gloria Moure, recupera la memòria d’aquest artista a través de més de tres-centes obres entre escultures, fotografies i dibuixos, amb les quals es descobreix amb claredat fins a quin punt les idees i plantejaments de Rosso responen a una visió allunyada de la seva època que resulten, per tant, decisives per a la creació escultòrica al segle XX.

Amb l’exposició Els estius de Sorolla, comissariada per Casilda Ybarra Satrústegui, conservadora en cap d’aquesta institució, Fundación MAPFRE s’uneix a la celebració del centenari de la defunció del pintor valencià.

Una selecció de 40 obres, 15 peces de mitjà i gran format i 25 de petit, recorre la trajectòria de Sorolla a través de la presentació del tema més popular de la seva carrera, les escenes de platja, i mostra la modernitat de la seva visió artística en la representació de les feines del mar i de l’estiueig a les costes mediterrànies i cantàbriques.

Exposició organitzada per Fundación MAPFRE dins de la commemoració del centenari de la mort de Joaquín Sorolla en col·laboració amb el Museo Sorolla i la Fundación Museo Sorolla

A més, la Fundación presentarà l’obra del fotògraf francès Mathieu Pernot (Fréjus, França, 1970), un dels autors més destacats del panorama actual, que en la seva obra desenvolupa un acostament atípic i alternatiu al fet fotogràfic. Document-monument presenta per primera vegada a Espanya un recorregut pels seus ja gairebé 30 anys de producció artística.

A través del mitjà fotogràfic, Pernot explora qüestions que s’aniran entrecreuant en la seva trajectòria de manera recurrent: la vida en els marges, les històries de persones que se situen a la perifèria de la societat (els gitanos, els desplaçats o els migrants). A més dels temes que travessen les seves sèries i que conformen aquest univers tan particular, Mathieu Pernot reflexiona sobre el paper de la fotografia com a mitjà artístic, sobre el seu ús i la seva funció. Aquesta complexitat de qüestions i d’imatges es trasllada a l’espai expositiu en presentacions en les quals les seves fotografies conviuen amb material d’arxiu.

L’exposició, comissariada per Victoria del Val, abasta des dels seus primers treballs de la dècada del 1990 com a alumne de l’École Nationale Supérieure de la Photographie a Arles fins als seus projectes més recents, inclosa la sèrie Melilla, de 2022, resultat de l’encàrrec realitzat per Fundación MAPFRE.

A Barcelona, al centre de fotografia KBr Fundación MAPFRE, a partir del 29 de setembre, a l’Espai 1 es presentarà l’exposició William Eggleston, considerat un dels pioners de la fotografia a color, ja que va aconseguir el seu reconeixement com a expressió artística admissible en galeries d’art i museus la dècada del 1970.

Les seves imatges, en aparença senzilles i simples, resulten sempre atraients. Influït per l’“instant decisiu” d’Henri Cartier-Bresson, per Robert Frank i Eugène Atget, i després de les seves obres inicials en blanc i negre al voltant dels suburbis de Memphis, Eggleston va començar a fotografiar tot el que l’envoltava amb una clara intenció artística i en color, com si amb les seves imatges busqués revelar el potencial estètic del fet quotidià: sabates velles, congeladors amb menjar, l’interior d’un bany, les cames d’una dona, un cartell de carretera, un camió vell, un arbre, etc., en una obra en què el veritable motiu sembla que no sigui un altre que la vida mateixa.

El 1976, el MoMA li va dedicar una exposició, la primera que mostrava exclusivament fotografia a color en la història de la institució.

L’exposició, comissariada per Felix Hoffmann, està organitzada pel C/O Berlin Foundation en col·laboració amb Eggleston Artistic Trust i Fundación MAPFRE, Barcelona.

L’Espai 2 acull la tercera edició de KBr Flama, projecte anual de suport al talent jove.

L’exposició aplega els projectes d’Alan Balzac (Galícia, 1989), Ivette Blaya (Santa Margarida de Montbui, Barcelona, 2000), Rocío Madrid (Melilla, 1988) i Lucía Morón (Buenos Aires), que inicien la seva trajectòria professional després d’haver-se format a les escoles IEFC, Idep Barcelona, Elisava – Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona, i Grisart, respectivament.

Les seves obres van ser seleccionades entre les d’altres estudiants de les esmentades escoles per un jurat format per Mónica Allende (directora artística del Festival GetxoPhoto, Bilbao), David Armengol (director de La Capella, Barcelona), Irene de Mendoza (directora artística de la Fundació Foto Colectania, Barcelona) i Anna Planas (directora artística de Paris Photo).