El misteri del quotidià de William Eggleston, al centre KBr Fundación MAPFRE Barcelona
ES PRESENTA, A MÉS A MÉS, LA TERCERA EDICIÓ DE KBr FLAMA
Dossier de premsa William Eggleston
Imatges de premsa William Eggleston 1
Imatges de premsa William Eggleston 2
Dossier de premsa KBr Flama
Imatges de premsa KBr Flama 1
Imatges de premsa KBr Flama 2
- William Eggleston és considerat el pare de la fotografia a color com a expressió artística.
- El projecte KBr Flama neix amb l’objectiu ferm de donar visibilitat al talent més jove procedent de les escoles de fotografia de Barcelona.
- Fins al 28 de gener, al centre KBr Fundación MAPFRE Barcelona
Fundación MAPFRE ha presentat avui, 27 de setembre, les exposicions William Eggleston. El misteri del quotidià, i KBr Flama’23, que es podran visitar fins al 28 de gener al centre de fotografia KBr, situat a l’avinguda del Litoral, 30, a Barcelona.
A l’Espai 1, els visitants poden admirar les més de noranta fotografies del consagrat fotògraf americà William Eggleston; i, a l’Espai 2, podran conèixer l’obra de quatre fotògrafs emergents.
WILLIAM EGGLESTON. EL MISTERI DEL QUOTIDIÀ
William Eggleston (1939, Memphis, Tennessee, Estats Units), és considerat una llegenda viva de la fotografia. El 1976, el MoMA (Nova York) va organitzar una exposició individual amb la seva obra, que va ser la primera vegada que aquest museu dedicava una mostra completa a la fotografia en color.
Juntament amb altres grans de la fotografia contemporània com Garry Winogrand o Lee Friedlander, Eggleston forma part d’una generació d’autors l’obra dels quals, durant la dècada del 1970, va alliberar la fotografia de moltes de les regles i els conceptes restrictius del medi; un dels més rellevants: que la fotografia artística només ho podia ser si estava feta en blanc i negre.
Els protagonistes de les seves fotografies acostumen a ser motius quotidians sense cap atractiu aparent: unes sabates velles, el congelador ple de menjar, una jaqueta penjada, l’interior d’un bany, un camió aturat en una via de servei, etc., i malgrat això, les seves imatges no tenen res d’ordinari. Ben aviat, l’artista va mostrar que era capaç de convertir el més senzill en quelcom d’interessant i enigmàtic i que el que era banal podia ser tan apassionant com la vida mateixa.
El misteri del quotidià constitueix una de les exposicions més àmplies que fins ara s’han presentat a Espanya sobre Eggleston. Organitzada cronològicament, aborda obres els seus treballs en blanc i negre (que es presenten per primera vegada amb motiu d’aquesta exposició) i aquells pels quals és més conegut, els realitzats en color a partir del 1965. Des de llavors, l’autor va aconseguir canviar la consideració del que valia la pena ser fotografiat i va obrir la seva atenció a tota mena d’objectes, portant a la pràctica fotogràfica una «mirada democràtica».
L’exposició l’organitza el C/O Berlín Foundation en col·laboració amb Eggleston Artistic Trust i Fundación MAPFRE.
KBr Flama’23
A l’Espai 2 del centre de Fundación MAPFRE es mostra l’exposició KBr Flama’23. Aquest projecte va néixer el 2021 amb l’objectiu de donar suport a la creació emergent i a les noves generacions de fotògrafs que inicien la seva trajectòria professional després d’haver-se format a les escoles Grisart, Idep Barcelona, IEFC i Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona.
En aquesta tercera edició, es presenten les obres d’Alan Balzac, Ivette Blaya, Rocío Madrid i Lucía Morón. Els projectes han estat seleccionats per un jurat format per Mónica Allende (directora artística del Festival GetxoPhoto, Bilbao), David Armengol (director de La Capella, Barcelona), Irene de Mendoza (directora artística de la Fundació Foto Colectania, Barcelona) i Anna Planas (directora artística de Paris Photo).
A través de processos creatius diferents que abasten la fotografia analògica i la digital, el collage, la manipulació d’imatges d’arxiu i el vídeo, els projectes seleccionats exploren el gènere, els mandats socials i familiars, així com el cos i la frontera.
El recorregut expositiu comença amb La muerte de la identidad [La mort de la identitat], on Alan Balzac proposa una reflexió íntima sobre la cerca, la trobada i la destrucció de la identitat a partir de la imatge i la seva alteració. Continua amb Simplemente cortando [Simplement tallant], projecte en el qual Ivette Blaya fa servir la suggeridora figura del bonsai per explorar la tensió entre un pare i la seva filla en l’etapa infantil, tot enllaçant, d’aquesta manera, unes circumstàncies personals amb les dinàmiques de dominació que regulen la nostra societat. Melilla, de Rocío Madrid, ens presenta una mirada personal sobre l’homònima ciutat fronterera del nord d’Àfrica, on l’autora va créixer i actualment viu. Per acabar, a Te amo. Yo tampoco. [T’estimo. Jo tampoc], Lucía Morón ens convida a qüestionar el paradigma de l’amor romàntic, amb la voluntat de trencar amb certes estructures culturals que es continuen perpetuant per inèrcia.
