Fundació MAPFRE presenta noves exposicions de pintura i fotografia a les seves sales de Madrid i Barcelona

• 
  
  • La temporada començarà amb una exposició antològica del moviment surrealista i la seva recepció a Espanya, que es presentarà el 6 de febrer a la Sala Recoletos, a Madrid.
  • En l’àmbit de les arts plàstiques, l’any es tancarà amb una retrospectiva dedicada a Raimundo de Madrazo, coproduïda per Fundació MAPFRE i el Meadows Museum de Dallas.
  • Dins de la seva programació de fotografia, la fundació oferirà retrospectives dedicades a Edward Weston i Helen Levitt.
    
  • Les imatges estan disponibles aquí i el dossier complet, en aquest enllaç.
    

Fundació MAPFRE ha donat a conèixer avui la programació de 2025 amb un total de nou exposicions que podran gaudir-se a les sales de Madrid i de Barcelona.

A Madrid, com és habitual, Fundación MAPFRE arrencarà l’any compaginant una programació diversa centrada en l’art de finals del segle XIX i principis del XX, així com en l’obra d’autors destacats de la història de la fotografia del segle passat. 

Una de les dues primeres exposicions de l’any és 1924. Altres surrealismes, que analitza la recepció i influència del primer manifest surrealista, redactat per André Breton el 1924, i que parteix de la idea que van existir múltiples interpretacions i manifestacions del moviment. Per aquesta raó, a més de comptar amb grans representants del surrealisme, com René Magritte, Salvador Dalí o Óscar Domínguez, el projecte incideix especialment en l’obra de creadors menys populars, com Nicolás de Lekuona, Amparo Segarra i José Alemany, que van treballar al marge del discurs dominant des d’Espanya i Amèrica Llatina, així com en l’aportació d’algunes dones al grup, entre les quals destaquen noms com Remedios Varo i Maruja Mallo.

Aquesta exposició, comissariada per Estrella de Diego, forma part de la celebració internacional del centenari de la publicació del primer Manifest del surrealisme, que es va iniciar amb una mirada curatorial diferent en els Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique (Brussel·les), va seguir al Centre Pompidou (París) i, després de la seva presentació a Madrid, tindrà lloc a l’Hamburger Kunsthalle (Hamburg) i al Philadelphia Museum of Art (Filadèlfia).

Sakiko Nomura. Tender is the night  (Tendra és la nit) ofereix una àmplia retrospectiva de la fotògrafa japonesa nascuda a Yamaguchi (Shimonoseki), el 1967, coneguda principalment per les seves imatges de nus masculins. Les seves obres, gairebé sempre en blanc i negre, reflecteixen atmosferes nocturnes, misterioses i plenes d’ombres, amb gra visible o desenfocades, i s’alternen amb altres imatges d’animals, natures mortes, vistes de ciutats, interiors d’habitacions d’hotel, fenòmens atmosfèrics rics o llums i reflexos en moviment. Aquestes són tan sols algunes de les temàtiques que aborda i que, en el seu conjunt, suggereixen connotacions temporals que remeten al cinema, tal com proposa el comissari de la mostra, Enrique Juncosa, en el recorregut expositiu.

Aquestes dues exposicions podran visitar-se entre el 6 de febrer i l’11 de maig de 2025 a la Sala Recoletos, a Madrid.

El paisatge com a constructe cultural i fotografia social

El mes de febrer també començarà la temporada expositiva del Centre de Fotografia KBr, a Barcelona, amb les mostres José Guerrero. A propòsit del paisatge i Felipe Romero. Bravo.

José Guerrero. A propòsit del paisatge presenta un ampli recorregut pel conjunt de l’obra de l’autor des de l’any 2002 fins a l’actualitat, centrat en la representació i recepció del paisatge i l’arquitectura a través de la imatge fotogràfica. La seva comissària, Marta Gili, es qüestiona els diferents significats d’aquest constructe cultural. José Guerrero (Granada, 1979) estructura la seva obra en sèries que desenvolupa sobre llocs amb una gran càrrega iconogràfica (la Manxa, Carrara, Sierra Nevada, el Tàmesi…) i en les quals el paisatge es presenta com una entitat activa i amb una identitat viva i dinàmica, on les cultures i la predisposició de l’imaginari col·lectiu s’entrecreuen. Algunes de les imatges que s’hi presenten formen part de les col·leccions de Fundación MAPFRE des de l’any 2013.

Felipe Romero. Bravo. Nascut a Bogotà l’any 1992, el guanyador de la segona edició del KBr Photo Award s’interessa per territoris que han estat o són escenari de tensió, de conflicte i de reflexió visual. Amb Bravo, presenta un projecte centrat en el tram del riu homònim que serveix de frontera entre Mèxic i els Estats Units; en concret, en un territori proper a la ciutat de Monterrey, a la zona mexicana, on el riu i els fluxos de persones que arriben per travessar-lo conformen la identitat de les seves gents i els seus modes de vida. Tal com assenyala la comissària de l’exposició, Victoria del Val, Bravo està concebuda com un assaig fotogràfic que s’acosta a aquesta realitat per mitjà d’una sèrie d’imatges d’arquitectures, persones i paisatges, interiors gairebé nus, murs i superfícies en les quals destaquen les textures i els colors, així com retrats d’individus que l’artista ha anat trobant a la zona on ha dut a terme el projecte.

Aquestes dues exposicions es podran visitar entre el 15 de febrer i el 18 de maig de 2025 al centre KBr de Barcelona i del 5 de juny al 24 d’agost de 2025 a la Sala Recoletos, a Madrid.

Fotografia clàssica i d’arxiu

Des del 12 de juny i fins al 31 d’agost de 2025, el centre de fotografia KBr de Barcelona acollirà les exposicions dedicades a Edward Weston i a Joan Andreu Puig Farran. La primera d’elles viatjarà posteriorment a Madrid, entre el 18 de setembre de 2025 i el 18 de gener de 2026.

La mostra Edward Weston està concebuda com una antologia que recorre les diferents fases de la producció fotogràfica de l’artista nord-americà, pioner en l’ús d’un estil fotogràfic modernista, i l’obra del qual es caracteritza per l’ús de càmeres de gran format, que dona lloc a imatges en blanc i negre amb gran detall i d’una extraordinària nitidesa. Cofundador del Grup f/64, les seves instantànies són claus per entendre la nova estètica i el nou estil de vida americà que sorgeix als Estats Units d’entreguerres. Comissariada per Sérgio Mah, l’exposició recull prop de 200 fotografies i un nombrós material documental, i proposa una mirada europea al llegat de la fotografia modernista nord-americana a través de la figura d’Edward Weston. Es tracta d’un contrapunt estètic i conceptual al modernisme fotogràfic a Europa, que emergeix amb les primeres avantguardes del segle XX.

Joan Andreu Puig Farran: la dècada convulsa (1929-1939) és la primera exposició dedicada a aquest fotògraf nascut a Lleida l’any 1904 i mort a Barcelona el 1982. Reporter gràfic en diaris com La Humanitat, Esplai, El Matí, L’Opinió o La Vanguardia, després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, es va desplaçar pels diferents fronts de batalla, tant a l’Aragó com a l’illa de Mallorca. En finalitzar el conflicte, es va exiliar a França, on va passar per diferents camps d’internament. L’exposició, comissariada per Arnau Gonzàlez Vilalta i Antoni Monné Campañà, està composta per un gran nombre de còpies originals d’època procedents de l’arxiu de La Vanguardia, així com còpies d’exposició realitzades per a aquest projecte a partir de les plaques de vidre originals que conserva la família de l’artista, i una sèrie de diaris de l’època on es van publicar les seves imatges.  

Retratista d’una època

L’any expositiu finalitzarà a Madrid amb la mostra d’Edward Weston, a més d’una retrospectiva dedicada al pintor Raimundo de Madrazo. Ambdues romandran obertes entre el 18 de setembre de  i el 18 de gener de 2026.

Pertanyent a una de les sagues d’artistes més importants del nostre país, Raimundo de Madrazo (Roma, 1841 – Versalles, 1920) va ser un destacat pintor de gènere i retratista de l’alta societat de finals del segle XIX. L’exposició, comissariada per Amaya Alzaga, és la primera retrospectiva que se li dedica i examina l’entorn en què va viure, aportant nova llum sobre el mercat de l’art, la història del col·leccionisme i la societat moderna del París de finals de segle, on va residir bona part de la seva vida. Madrazo va ser coneixedor dels engranatges del Segon Imperi francès, es va mantenir allunyat del gust oficial i va produir una pintura que va aconseguir elevades cotitzacions al mercat artístic internacional, ja que la puixant burgesia va saber veure en les seves escenes de gènere el valor de la captació preciosista dels seus brillants interiors i les seves habilitats com a colorista. L’exposició està coproduïda per Fundación MAPFRE i el Meadows Museum de Dallas, on podrà visitar-se a la primavera de 2026.

L’espontaneïtat de la vida quotidiana

A Barcelona, l’any es tancarà amb una exposició dedicada a Helen Levitt i una nova edició de KBr Flama’25, exposicions que podran visitar-se entre el 23 de setembre de  i el 25 de gener de 2026.  

A finals de la dècada del 1930, i amb tan sols divuit anys, Helen Levitt (Nova York, 1913-2009) va començar a explorar la seva ciutat natal amb una càmera manual. A partir d’aquest moment, va trobar el tema principal de la seva fotografia en l’espontaneïtat de la vida quotidiana i va produir una obra variada i extensa, encara que la seva mirada es va centrar especialment en els nens dels barris obrers. Aquestes imatges, plenes de vitalitat, familiaritat i espontaneïtat, s’han convertit en una de les marques d’identitat de la seva obra. El projecte, comissariat per Joshua Chang, abasta les sis dècades de treball de l’artista i és el primer que s’elabora a partir de l’estudi de la totalitat dels seus arxius.

De forma paral·lela, es podrà visitar una nova edició del KBr Flama’25, un projecte que té com a objectiu donar a conèixer les noves generacions de fotògrafs i fotògrafes, i que sorgeix de l’estreta col·laboració entre el centre de fotografia KBr Fundación MAPFRE i les institucions Idep Barcelona, IEFC, Elisava, la Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona i l’escola Serra i Abella.

Resum de la programació 2025-2026

(*) Aquestes exposicions podran veure’s a totes dues ciutats

Madrid, 18 d’octubre de 2024. Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb Cristina Bisbal, del Departament de Comunicació de Fundación MAPFRE. Tel. 665430356. Adreça electrònica: mcbisb1@fundacionmapfre.org.