PROGRAMACIÓ EXPOSITIVA DE FUNDACIÓN MAPFRE PER AL 2023
Dossier de premsa de les exposicions de Barcelona
Imatges de les exposicions de Madrid
Imatges de les exposicions de Barcelona
Leonora Carrington, Facundo de Zuviría, Tina Modotti, Louis Stettner o Medardo Rosso són alguns dels protagonistes de les exposicions que Fundación MAPFRE presentarà l’any vinent.
Fundación MAPFRE ha presentat avui, 20 de desembre, la seva programació cultural a Madrid i Barcelona per al 2023. En total, a les seves sales organitzarà dotze exposicions que mostren les obres de diferents artistes per ajudar el visitant a tenir una visió més completa de l’art del segle xx i bona part del xxi, com és el cas dels fotògrafs Anastasya Samoylova o Matthieu Pernot
L’any comença a Madrid amb Leonora Carrington. Revelació, i Facundo de Zuviría. Estampes portenyes, que es podran visitar a la Sala Recoletos (Paseo de Recoletos, 23) des de l’11 de febrer.
Leonora Carrington. Revelació, en col·laboració amb l’ARKEN Museum for Moderne Kunst de Dinamarca, constitueix la primera retrospectiva consagrada a aquesta artista versàtil i eclèctica que se celebra a Espanya. Avançada al seu temps per la seva preocupació per l’ecologia i els drets de la dona, Carrington va desenvolupar un interès profund per diversos temes, com la mitologia cèltica, el món de la màgia i el món del que és ocult, la natura —per la qual sent un profund respecte— i el món animal, la psicologia o el budisme tibetà; tots aquests assumptes es reflecteixen en la seva pintura, els dibuixos, l’escultura i en els escrits que va fer al llarg de la seva vida.
L’exposició de Facundo de Zuviría concentra cap a 200 fotografies fetes entre el 1982 i el 2022. L’autor, un dels més interessants de l’escena de la fotografia actual, fa quaranta anys que desenvolupa la seva tasca. Fruit del seu infatigable passejar per la ciutat de Buenos Aires, les seves imatges ofereixen mirades originals i emblemàtiques, en les quals condensa els aspectes essencials de la metròpoli argentina. L’artista recorre els seus barris a la recerca de fragments que la recomponguin, en una obsessió que li ha valgut l’apel·latiu de «caçador d’imatges».
Per la seva banda, al Centre de fotografia KBr Barcelona es presentarà, després del seu pas per Madrid, l’obra d’Ilse Bing i la de la guanyadora de la primera edició del KBr Photo Award, Anastasia Samoylova.
Al llarg de la seva carrera Ilse Bing va tractar una àmplia varietat de temes. El projecte inclou 190 fotografies i material documental que recorren en sentit cronològic tota la seva vida i obra: les primeres imatges, ancorades a la realitat, que fa a la seva ciutat natal, Frankfurt; el seu viatge a París, on s’instal·la, rep alguns dels seus encàrrecs més importants per a revistes com Regards, Le Monde Illustré o L’Illustration, i on exposa en algunes de les seves galeries més importants; el període en el qual va estar reclosa en un camp d’internament als Pirineus a causa del seu matrimoni amb el pianista Konrad Wolff, d’origen jueu; i, finalment, el seu posterior exili als Estats Units. A més a més, es projectarà el documental Drei Fotografinnen [Tres fotògrafes]: Ilse Bing.
El projecte guanyador del premi de fotografia KBr, Image Cities d’Anastasia Samoylova, està elaborat en diferents ciutats del món i constitueix un estudi visual de la integració cada vegada més estreta entre la imatge fotogràfica i l’entorn urbà. Samoylova analitza de prop el paper que la fotografia té en la creació d’aquesta bretxa ideològica entre una identitat urbana de la qual es presumeix i la realitat que mostren.
Un cop clausurada l’exposició es podrà veure a les sales de Fundación MAPFRE al Paseo de Recoletos.
Juntament amb l’exposició de Samoylova, a l’estiu, a Madrid es podrà gaudir de la mostra sobre el novaiorquès Louis Stettner, que va dedicar gairebé setanta anys de la seva vida a la fotografia. El 1947, el fotògraf es va traslladar a París a causa de la persecució dels intel·lectuals d’esquerres durant l’era del maccarthisme. A cavall entre aquestes dues cultures, la seva obra incorpora elements de l’Street photography i de la fotografia humanista francesa. Format a l’escola novaiorquesa de la Photo League, va aprendre amb Sid Grossman i va ser un gran amic de Weegee. A París, el jove fotògraf va conèixer Brassaï, que es va convertir en el seu mentor i el va introduir en la comunitat fotogràfica parisenca.
A principis de juny, a Barcelona, s’inauguraran l’exposició de la fotògrafa italiana Tina Modotti i una mostra dedicada als orígens del mitjà,La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872) «Un fotògraf admirador del que és bell» .
L’exposició Tina Modotti fa un recorregut per tota la trajectòria d’aquesta autora i reuneix el conjunt de fotografies de la seva obra més gran mai exposades fins al moment, a més de mostrar una important col·lecció de documents que deixen constància de la seva breu i intensa vida.
Per la seva banda, Jules Ainaud és un autor pràcticament desconegut fins avui, ja que la seva obra s’exposa cent cinquanta anys després que fos contemplada per primera vegada a Barcelona. Ainaud va treballar sempre per a un altre fotògraf amb més renom, Jean Laurent, que, entre l’agost del 1871 i el juliol del 1872, li va encarregar viatjar per Catalunya perquè fotografiés els monuments i els paisatges de la regió. L’exposició se centra en aquest recorregut i mira de tornar a Ainaud el lloc que ha d’ocupar dins de la història de la fotografia.
Per finalitzar l’any, s’obriran dues exposicions més a Madrid. La primera, sobre l’escultor Medardo Rosso, té l’objectiu de recuperar la memòria d’aquest artista a través de la presentació d’una centena d’obres, entre escultures, fotografies i dibuixos, que responen a una visió molt allunyada de les idees de l’època en la qual es van crear i subratllen la importància de la seva obra per a l’escultura del segle XX. Rosso tradicionalment ha estat classificat com un escultor impressionista pel seu interès a captar el moment fugaç, però l’exposició mostra com la seva voluntat anava molt més enllà, i que la seva obra desborda els límits d’aquest moviment i planteja aspectes fonamentals per al desenvolupament de l’escultura posterior. La modernitat de la seva obra es basa fonamentalment en la seva concepció radical de la plàstica escultòrica com a negació de la matèria i en la seva voluntat de fusionar l’objecte amb l’espai que l’envolta.
La segona exposició tracta l’obra del fotògraf francès Mathieu Pernot, un dels autors més destacats del panorama actual. En les seves fotografies, Pernot presenta motius relacionats amb les minories ètniques, els refugiats, la immigració o les guerres, juntament amb altres relacionats amb qüestions més personals, i combina el documental amb enfocaments aliens a aquest gènere. L’urbanisme de la perifèria, la migració, el poder, els edificis de presons, els camps d’internament generen una violència i una tensió que sembla que es converteixen, ells mateixos, en el tema de la seva obra. Tot el que es troba en els marges resulta d’interès per a aquest artista, en l’obra del qual sovint es descobreix als mateixos individus fotografiats una vegada i una altra al llarg dels anys.
A Barcelona, l’any es tancarà amb William Eggleston, considerat el pare de la fotografia en color. A la fi de la dècada del 1970, l’artista va aconseguir que el mitjà fos reconegut com a mode d’expressió digne de ser exposat en les galeries d’art i els museus. Les seves imatges, en aparença senzilles, resulten sempre atraients. Amb la seva Leica a coll, va reflectir els suburbis de Memphis utilitzant pel·lícules en blanc i negre de 35 mm i alta sensibilitat, i ja des de llavors va mostrar un gust especial per capturar restaurants, interiors domèstics i persones embolicades en situacions aparentment trivials, i fins i tot banals.
L’exposició William Eggleston està organitzada pel C/O Berlín en col·laboració amb la Fundación MAPFRE.
De manera paral·lela, es podrà visitar una nova edició del KBr Flama’23, un projecte que sorgeix de l’estreta col·laboració entre el centre de fotografia KBr Fundación MAPFRE i les institucions Grisart, Idep Barcelona, IEFC i Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona, amb l’objectiu de donar a conèixer les noves generacions de fotògrafs.
2004
El primer projecte de 2024 a Madrid girarà entorn de l’estudi i la presentació de l’obra de Marc Chagall a la llum dels esdeveniments polítics que van marcar la seva vida, com la revolució russa, l’exili o l’holocaust jueu. La mostra es recolza en una important i inèdita recerca d’arxius que demostren el compromís ètic de l’artista i ens ofereixen una nova lectura de la seva obra.
