Carrie Mae Weems durant la presentació de l’exposició al Centre de fotografia KBr

Dossier de premsa Carrie Mae Weems. Un gir dins del possible
Imatges de premsa Carrie Mae Weems. Un gir dins del possible

Dossier de premsa KBr FLAMA’22
Imatges de prensa KBr FLAMA’22

  • De manera paral·lela, el MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, presenta la videoinstal·lació “Lincoln, Lonnie, and Me”.
  • En el centre de Fundación MAPFRE, a més a més, es pot visitar l’exposició KBr FLAMA’22.
  • Fins al 15 de gener del 2023.

Fundación MAPFRE, en col·laboració amb la Fundació Foto Colectania, han presentat avui, 4 d’octubre, a Barcelona la mostra Carrie Mae Weems. Un gir dins del possible que es podrà visitar fins al 15 de gener de manera simultània al centre KBr i a la Fundació Foto Colectania. En el marc d’aquest projecte, el MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ha presentat la videoinstal·lació Lincoln, Lonnie, and Me.

Aquesta retrospectiva és el resultat d’una fructífera cooperació creativa entre aquests destacats agents culturals de Barcelona, que apleguen esforços generosament per mostrar al públic l’obra d’una de les artistes més rellevants en l’àmbit internacional.

Carrie Mae Weems (1953, Portland, Oregon) viu i treballa en Syracuse, Nova York. Va començar la seva carrera el 1974 estudiant fotografia i disseny en el City College de San Francisco. Uns quants anys més tard, viatja a Europa i a la tornada el 1978 s’incorpora com a ajudant a l’estudi d’Anthony Barboza i comença a investigar en profunditat sobre artistes negres, tot desenvolupant un interès especial per l’obra de Roy DeCarava. Entre el 1984 i el 1987 estudia folklore a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.  Entre el 1993 i el 1994 es trasllada a París, on rep el seu primer encàrrec important per part de Weston Naef i el Getty Museum.

Actualment, és una de les artistes vives més conegudes del panorama nord-americà gràcies a un complex corpus de treball que inclou fotografia, text, audiovisuals, imatges digitals, “performance”, instal·lacions i vídeo, entre moltes altres disciplines.

L’exposició

Carrie Mae Weems. Un gir dins del possible, comissariada per Elvira Dyangani Ose, revisa cronològicament tota la seva obra i pretén subratllar la forma en què l’artista tracta la fotografia com una avançada al seu temps i projecta sempre les seves imatges cap al futur amb un incansable sentiment d’esperança.

Des de la seva primera sèrie Family Pictures & Stories (1978-1984) i al llarg dels seus més de trenta anys de producció, les qüestions sobre el poder, la raça, la violència, el gènere, la política i la identitat han estat sempre presents en la seva obra i l’artista els ha tractat des del fet narratiu més que des del fet documental en diversos suports i llenguatges: fotografies —que agrupa en sèries—, textos, “performances” i grans instal·lacions.

En bona part de la seva obra, l’artista es presenta com una nova narradora de la història, de vegades de forma literal, perquè es fotografia a ella mateixa en les escenes, d’esquena, com un personatge anònim, una dona, un cos negre present/absent en una actitud performativa que l’ha acompanyada al llarg de tota trajectòria, des que va estudiar dansa en els inicis de la seva carrera.

En el centre KBr es poden visitar les sèries: Family pictures and stories (1978-1984); Ain’t  Jokin (1987-1988); American Icons (1988-1989); Colored People (1989-90/2019); From Here I Saw What Happened And I Cried (1995-1996); Not Manet’s Type (2010), Framed By Modernism (1997); Museums (2006); Slave Coast (1993); Africa Series (1993), Sea Islands (1991-1992), Africa: Gems & Jewels (1993/2009); Constructing History (2008), A Case Study Room, (2022), The Push, The Call, The Scream, The Dream (2020), All The Boys (2016); Slow Fade to Black (209-2010); Blue Notes (2014-2015); i Roaming (2006).

Alhora, la seu de Foto Colectania acull The Kitchen Table Series (1990) i And 22 Million Very Tired and Very Angry People (1991).

A més a més, amb motiu de la mostra, el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) acollirà la instal·lació Lincoln, Lonnie, and Me (2012).

Carrie Mae Weems en conversa amb Elvira Dyangani Ose

Tot coincidint amb l’obertura de l’exposició se celebrarà demà, 5 d’octubre, a les 19.00 hores al centre KBr, una conversa entre l’artista nord-americana i la comissària de l’exposició, en la qual tractaran tant les característiques principals de la mostra com diversos aspectes de l’obra de Weems en conjunt.

Més informació: https://kbr.fundacionmapfre.org/actividades/invitados-carrie-mae-weems/

KBr FLAMA’22

A l’Espai 2 del centre de Fundación MAPFRE es mostra l’exposició KBr Flama’22. Aquest projecte neix amb l’objectiu de donar suport a la creació emergent i a les noves generacions de fotògrafs que inicien la seva trajectòria professional després d’haver-se format a les escoles Grisart, Idep Barcelona, IEFC i Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona.

Els projectes han estat seleccionats mitjançant un meticulós procés de visionament, en el qual van participar, com a membres del jurat, Horacio Fernández, Carles Guerra, Joana Hurtado i Arianna Rinaldo.

L’exposició presenta quatre projectes que tracten sobre diferents aspectes que van des de l’entorn més proper als fotògrafs —sigui geogràfic o íntim— fins a recerques sobre la manipulació del temps i els seus desdoblaments, així com la relació entre el so i la imatge.

Nanouch Congost agafa, com a punt de partida, la relació absent amb el seu pare per generar un retrat expandit de diverses persones properes i les seves relacions paternofilials.

Guillermo Fernández dirigeix la seva mirada a la realitat contemporània de la província de Granada, actual “regne” de la marihuana, amb una seqüència de fotografies nocturnes que revelen el que passa en el tràfec de la nit.

Jordi Miquel Riera proposa una experiència associativa entre imatge i so, a través de la relació directa entre tots dos estímuls en una sèrie i de forma més experimental i imaginativa en altres.

Sílvia Parés presenta una llarga recerca sobre la manipulació del temps i els “chemtrails” (esteles químiques) a partir de suposades teories de la conspiració de geoenginyeria climàtica.